EL MUNICIPI

El terme municipal de Montferrer i Castellbò és el més extens de tot l'Alt Urgell. Situat al nord-oest de la comarca, abarca el territori comprès entre la riba dreta del Segre i el port del Cantó i des de la part baixa del riu de Pallerols fins al Romadriu, o riu de Santa Magdalena, i el ras de Conques. Drenen el terme els rius d'Aravell, de Castellbò i de Pallerols, a més de diversos torrents i el rec dels Quatre Pobles.

La part baixa del terme és travessada per l'N-260 (Eix Pirinenc), des d'on surt la carretera que mena a la vall de Castellbò i puja fins al refugi de Sant Joan de l'Erm. Als pobles de les valls de Pallerols i Guils s'hi va des d'Adrall per la mateixa N-260, que s'enfila cap al port del Cantó.

L'actual terme de Montferrer i Castellbò va pertànyer al vescomtat de Castellbò, que, amb el casament del vescomte Arnau amb Arnaldeta de Caboet, va passar a posseir també la vall de Cabó. Els seus dominis s'estenien pels termes d'Organyà, Fígols, Coll de Nargó, Adraén i les valls de Sant Joan, a més de les possessions pallareses de la vall d'Àsua, la val Ferrera i Gerri de la Sal. El maridatge de la filla d'Arnau, Ermessenda, amb el vescomte Roger Bernat II de Foix va unir ambdues cases senyorials. De l'enfrontament dels Foix i els Castellbò amb el bisbat d'Urgell en van néixer els famosos Pariatges, origen de la independència d'Andorra.

L'agricultura i la ramaderia es mantenen com la principal activitat econòmica del municipi, tot i que el sector de serveis ha crescut considerablement aquests últims anys. Aquest augment es veu reflectit en els establiments hotelers i de restauració, situats a la part més baixa del terme, i en l'estació d'esquí nòrdic de Sant Joan de l'Erm. Últimament s'ha inaugurat a Aravell un camp de golf. Dins del terme hi ha la serradora més important de la comarca i ara de poc s'hi ha instal.lat una empresa de roba i material esportiu.

Montferrer i Castellbò és també el municipi amb més nuclis de població de la comarca: Alvet, Aravell, Avellanet, Bellestar, Canturri, Carmeniu, Casso-vall, Castellbò, Castellnovet, Guils del Cantó, Montferrer, Pallerols, Sant Andreu, Santa Creu, Sarcèdol, Saulet, Seix, Solans, Turbiàs, Vilamitjana i Vilarrubla, a més dels despoblats de les Eres, Sendes i Solanell.

Com gairebé tots els municipis de la comarca, Montferrer i Castellbò ha patit, des de mitjan segle XX, una forta davallada de població. Tot i així, aquests últims anys s'ha començat a recuperar en els nuclis situats a la part més baixa del terme, mentre que a la resta s'ha aturat el procés regressiu.

HERÀLDICA

feu clic per ampliar-lo