EL MUNICIPI
El terme
municipal de la Seu d'Urgell ocupa l'àmplia ribera de la Seu, a
la confluència dels rius Segre i Valira. S'estén des de
Benavarri, a ponent, fins al torrent de les Carboneres, a llevant, i des
de la collada de la Torre, al nord, fins a Cantacorbs, a migdia. El terme
és molt pla, amb l'excepció del serrat de Castellciutat,
que domina la ciutat de la Seu i bona part de la Ribera de l'Urgellet.
L'entorn paisatgístic, amb la serralalada del Cadí com a
teló de fons, és un dels primers atractius que descobreix
el visitant tot just arribar a la Seu per qualsevol dels camins que hi
menen.
La
Seu és un important nus de comunicacions. En aquest terme conflueixen
les carreteres que vénen de Lleida, de Cerdanya i d'Andorra.
Seu
episcopal des de les primeries del segle VI, la Seu d'Urgell va exercir
un rol preeminent en la formació de l'anomenada Catalunya Vella.
Destruïda pels serraïns l'any 793, la vila, originàriament
emplaçada al turó de Castellciutat, va crear un raval a
la plana, on l'any 839 es consagrà la primera catedral. Els bisbes
d'Urgell, que lideraren el creixement econòmic i comercial de la
ciutat i del conjunt de la diòcesi, es van enfrontar amb els vescomtes
de Castellbò i comtes de Foix, que posseïen Castellciutat.
Tot
i que ja no és predominant com a base econòmica del terme,
l'agricultura i la ramaderia continuen tenint un pes important. Gairebé
la totalitat dels terrenys agrícoles que envolten la ciutat són
dedicats a prats de pastura. La principal empresa del municipi és,
justament, la Cooperativa lletera Cadí, que elabora formatges,
mantega i mantó. La Seu d'Urgell té un sector comercial
ampli i diversificat i disposa d'una oferta hotelera molt completa. La
celebració de les proves de piragüisme en aigües braves
dels Jocs Olímpics de l'any 1992 va representar un gran impuls
en el desenvolupament de la ciutat i en la seva projecció exterior.
Econòmicament, la Seu està molt vinculada al Principat d'Andorra,
amb més d'un miler de treballadors fronterers.
La
població de la Seu d'Urgell ha anat creixent de manera moderada
aquests últims anys, fins a situar-se en els 11.225 habitants,
500 dels quals viuen a Castellciutat.
HERÀLDICA
feu
clic per ampliar-lo
LES
DADES
Extensió:
14,89 km2
Població:
11.101 habitants
Ajuntament:
Tel. 973 35 00 10
Oficina de turisme:
Oficina Comarcal:
Tel. 973 353112 / 902 154715
Oficina de la Seu d'Urgell:
Tel. 973 351511
Solucions Turístiques:
Tel. 973 353792
Bombers:
Urgències 085 - Tel. 973 350080
Guàrdia Civil:
Tel .973 350081
Mossos d'esquadra
Urgències 088 - Tel 973 354555
Farmàcies:
Purgimon. Tel. 973 351307
Sirvent. Tel. 973 350120
Mallol Sunyer. Tel. 973 350188
Peruchet. Tel. 973 355550
Sanitat:
Aliança. Tel. 973 350250
CAP. Tel. 973 350470
Creu Roja. Tel. 973 355222
Fundació Sant Hospital.
Tel. 973 350050
Ambulàncies la Seu:
Tel. 902 232 902
Transport i agències de viatges:
Anònima Alsina Graell.(Estació d'Autobusos) Tel. 973 350020
Autocars Brugulat. Tel. 973 350828
Autocars Regina. Tel. 973 351135
Excursions Baridana. Tel.973 360543
Parada de Taxis. Tel. 973 351021
Càmpings:
En Valira. (3 cat)Tel. 973 351035
Albergs i cases de colònies:
Alberg la Valira. Tel. 973 353897
CRS Revisa. Tel. 973 353816
Esports d'aventura:
Parc Olímpic del Segre.
Tel. 973 360092
Hípica Sant Antoni.
Tel. 00 376 822085 / 609 308006
CEEP - Centre Esportiu Eqüestre del Pirineu. Tel. 973 350101
Cases de pagès:
Cantacorbs . Tel. 973 298189
La
Vall del Cadí. ( Masia, 4 espigues)
Tel. 973 350390
Hotels:
Castellciutat:
El Castell (hotel ****)
Tel. 973 350704
La Glorieta (hotel *)
Tel. 973 351045
La Seu (hotel ***)
Tel. 973 352400
Fransol (pensio *)
Tel. 973 350219
La Seu d'Urgell:
Duc d'Urgell (pensió **)
Tel.973 352195
Avenida (hostal **)
Tel. 973 350104
Andria (pensió **) Tel. 973 350300
Nice ( hotel **) Tel. 973 352100
Empordanesa ( hotel *)
Tel. 973 351028
Parador Nacional (hotel ***)
Tel. 973 352000
Cadí ( pensió **) Tel. 973 350150
Habitacions Europa (pensió *)
Tel. 973 351856
Palomares (pensió *)
Tel. 973 352178
Restaurants:
Castellciutat:
El Castell. Tel.973 350704
La Glorieta. Tel. 973 351045
La Seu. Tel. 973 352400
La Seu d'Urgell:
Andreu. Tel. 973 350212
Andria. Tel. 973 350300
Avenida.Tel.973 350104
Braseria Casa Nostra. Tel. 973 353102
Cal Miquel. Tel. 973 352600
Cal Pacho. Tel. 973 352719
Canigó. Tel. 973 351043
César. Tel. 973 350865
Canturri. Tel 973 351048
Drac d'Or. Tel. 973 360801
Empordanesa. Tel. 973 351028
Font de Cristall. Tel. 973 353412
Ignasi. Tel. 973 351036
La Ballena. Tel. 973 351024
La Mina. Tel. 973 351051
Les Tres Portes. Tel. 973 352907
Maria. Tel. 973 354193
Mesón Teo. Tel. 973 351029
Montcau. Tel. 973 352195
Nice. Tel. 973 352100
Parador Nacional. Tel. 973 352000
Pifarre. Tel. 973 351007
Pizzeria Bambola. Tel. 973 350930
Pizzeria Via Fonte. Tel. 973 360407
Salòria. Tel 973 352405
Sant Jordi. Tel. 973 351023
Xaloc. Tel. 973 353094
Gasolinera:
Av. Valira s/n
Festes Majors:
Castellciutat. 1r diumenge d'agost
La Seu d'Urgell. Últim diumenge d'agost
Arts i tradicions:
Calderada de Sant Antoni. 17 de gener
Dijous Gras a Castellciutat
Processó de Setmana Santa
Caramelles. Diumenge de Pasqua
Festival de música Brudieu. Juliol i agost
Retaule de Sant Ermengol. Agost
Trobada de joves acordionistes de l'Alt Urgell. Juliol
Fires:
Fira de Sant Ermengol. 3r diumenge d'octubre
Mercats:
Dimarts i dissabte.
El Parc Olímpic del Segre. Construït per acollir les proves de piragüisme en aigües braves dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, el Parc del Segre és una instal.lació modèlica a nivell mundial. A més de piragüisme, tant en aigües vives com tranquil.les, s'hi pot practicar rafting i hidrotrineu, dues modalitats que us permetran assaborir l'emoció dels esports d'aventura amb les màximes garanties de seguretat i amb l'assessorament de monitors experimentats. El Parc del Segre és també un indret ideal per anar-hi a passejar o prendre-hi un refresc.
El romànic. El conjunt catedralici de la Seu d'Urgell és format per la catedral de Santa Maria, el claustre i l'església de Sant Miquel, a més del Museu Diocesà. Construïda entre els segles XII i XIII i endegada pel bisbe Sant Ot, la catedral d'Urgell és un imponent edifici de planta basilical de tres naus, de clares influències llombardes. Una de les parts més admirables és la seva façana de llevant, una de les més reeixides del romànic català. Del claustre, de planta quadrada, se'n conserven tres galeries originals, amb un total de 48 arcades i 51 columnes. Els capitells presenten temes ornamentals i figuratius. L'església de Sant Miquel, abans sota l'advocació de Sant Pere, és un edifici d'una nau capçada per un transepte amb tres absis semicirculars que presenten arcuacions llombardes a l'exterior.
El Museu Diocesà. Obert al públic des de l'any 1957 i ampliat entre 1981 i 1983, el Museu Diocesà d'Urgell guarda una riquíssima col.lecció d'objectes d'art que abasta del segle X fins al segle XVIII. Entre aquests, cal destacar el cèlebre Beatus de Liébana, comentari il.lustrat de l'apocalipsi de Sant Joan, del segle X. De l'època romànica hi podem veure els murals de Baltarga, Estaón, Isavarre i València d'Àneu, les talles de marededéu de Caregue, Cortscastell i Ginestarre i el Crist d'Olp. També hi podem admirar la pintura gòtica dels retaules d'Abella de la Consa i Sant Bartomeu.
Les fires i els mercats. El tercer cap de setmana d'octubre se celebra la centenària Fira de Sant Ermengol, dins de la qual es pot visitar la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, on es poden tastar les més diverses varietats d'aquest producte, procedents del País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i França. El certamen inclou també la Fira de l'Esquí Nòrdic. El mercat de la Seu, que es fa els dimarts i els dissabtes, atrau gent vinguda de tot l'Alt Urgell, de la Cerdanya i d'Andorra. Tant la fira com el mercat tenen el seu origen a l'Edat Mitjana.
Les tradicions. Entre les tradicions que es conserven vives a la Seu cal destacar la Calderada de Sant Antoni, que reparteix 4.000 racions d'escudella cuinada pels pagesos del terme; la processó de Setmana Santa; les Caramelles de Pasqua, que apleguen més d'un centenar de cantaires; i el Ball Cerdà, que es dansa el diumenge de Festa Major a migdia.