NOTA DE PREMSA 63/2002

Manifest dels presidents dels consells comarcals

Les comarques pirinenques demanen el reconeixement dels territoris de muntanya en la futura constitució europea

Les comarques de muntanya de Catalunya han elaborat un manifest on reivindiquen la muntanya com a element diferenciat i demanen que la futura constitució europea contempli la singularitat d’aquests territoris. Els presidents dels consells comarcals de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès i el Solsonès signen el manifest on es reclama la necessitat que la futura constitució europea doni garanties de protecció i suport a la singularitat i especificitat d’aquests territoris.

En el manifest, que té caràcter “reivindicatiu i identitari” de les comunitats i els territoris de muntanya, els presidents dels consells comarcals refermen el seu “compromís d’acció constant i decidida en defensa de la qualitat de vida, del progrés econòmic i del valor territorial del Pirineu”. En aquest sentit, afegeixen que seguiran “reivindicant i impulsant les iniciatives i aprofundint en les oportunitats”.

En el marc de l’Any Internacional de les Muntanyes, declarat per l’ONU per al 2002, el manifest remarca alguns dels reptes que conformen la realitat actual de les terres de muntanya com ara la fixació de la gent en el territori, la qualitat de vida en el manteniment i el desenvolupament dels serveis, l’acció davant el replegament de l’agricultura, l’equilibri d’activitats, la integració d’activitats humanes i la urbanització en un medi molt fràgil o la gestió dels recursos naturals.

Entre les revindicacions plantejades, es posa un èmfasi especial en el desplegament de la xarxa tecnològica de comunicació per tal de compensar l’aïllament i la baixa competitivitat de les activitats a muntanya; el reforçament de l’organització escolar, clau en el mateniment dels joves en aquestes zones; la potenciació dels serveis sanitaris; la conciliació de desenvolupament i protecció del territori; i, finalment, el manteniment i la renovació de la identitat i la cultura de muntanya com a síntesi de tradició i modernitat. Els representants de les comarques de muntanya de Catalunya adverteixen que “només amb un avenç clar en aquests aspectes serà possible un increment de les rendes, es consolidarà la demografia i es millorarà el benestar”.

El president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Ventura Roca, opina que “la gent i les institucions de muntanya necessitem el recolzament de la Unió Europea per consolidar els esforços que estem fent per millorar la qualitat de vida a aquests territoris i, així, aconseguir invertir la davallada demogràfica que ha patit el Pirineu des de mitjan segle XIX”. “Les distàncies no les escurçarem –ha continuat-, però sí que podem dotar les nostres comarques d’aquells serveis que permetin viure-hi en condicions similars a com es viu a Lleida o a Barcelona”. Com a exemple d’aquesta aposta de futur ha citat el desplegament del programa de telecomunicacions L’Alt Urgell en Xarxa o la iniciativa comunitària Leader Plus, entre d’altres accions de reequilibri territorial endegades pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

La Seu d’Urgell, 26 d’agost de 2002.