NOTA DE PREMSA 66/2002
El museu de Tuixén promou un exhaustiu treball de recerca sobre aquest antic ofici
Rere les petjades de les trementinaires
El Museu de les Trementinaires de Tuixén ha iniciat un estudi per aprofundir en el coneixement sobre les formes de vida i les transformacions que ha sofert la vall de la Vansa i Tuixén durant els darrers cent anys. En ser una activitat única i exclusiva d’aquesta vall, l’estudi sobre les trementinaires és un dels eixos principals de la recerca. Per aquest motiu, els responsables del treball estan recopilant tota la informació que encara és disponible a fi de conèixer acuradament tots els aspectes vinculats amb les trementinaires. Aquesta és una recerca que forma part de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat.
Atès que la documentació sobre el món de les trementinaires és gairebé nul·la, ja que no expedien cap mena de rebut dels productes que venien, la recerca se centra en testimonis, directes o indirectes, que puguin aportar informació sobre la manera de viure i l’activitat comercial d’aquestes dones. És per això que des del museu s’ha endegat una campanya d’abast nacional per tal de poder recollir informació, fotografies o objectes relacionades amb les trementinaires. Tenint en compte que les trementinaires recorrien amplis territoris de Catalunya ?arribaven fins a la mateixa franja costanera i se sap que havien venut a la fira de Sant Ponç de Barcelona?, es considera que les dades i els objectes que es busquen es troben molt dispersos, raó per la qual el treball de recerca es preveu que serà molt laboriós.
Les trementinaires es dedicaven a la venda ambulant d’herbes i remeis que es recollien i s’elaboraven a la vall de la Vansa i Tuixén. Marxaven a vendre un o dos cops l’any i podien ser fora des de tan sols uns dies fins a quatre mesos. Normalment anaven per parelles i bona part dels viatges els realitzaven a peu carregant els seus productes. Utilitzaven una relació personal i directa amb la gent a l’hora de vendre, per això freqüentaven més les zones rurals i establien vincles amb les cases on s’allotjaven, fet que afavoria l’establiment de rutes fixes que es repetien any rere any. Coneixem la seva activitat des de finals del segle XIX fins al darrer dels viatges coneguts que es realitzà l’any 1982. Els principals remeis que comercialitzaven eren, a més de la trementina, la pega negra, l’oli d’avet i l’oli de ginebró. Pel que fa a les plantes més habituals, portaven orella d’ós, corona de rei, te de roca, salsufragi, hisop, sàlvia, milfulles, herba blava, etc. També distribuïen bolets secs, entre els quals destaca el bolet d’ovella.
Les persones que hagin conegut trementinaires i/o conservin algun document escrit o gràfic relacionat amb elles, o tinguin informació referida a les cases per on passaven i on s’allotjaven, es poden adreçar a: Museu de les Trementinaires. Plaça Serra del Cadí, s/n. 25717 Tuixén. Tel. 973 37 00 30. A/e: museu@tuixent.ddl.net.
La Seu d’Urgell, 19 de setembre de 2002.