NOTA DE PREMSA 44/2003

Amb fotografies de Ricard Lobo i editat per Pagès, es presenta demà a la Seu d’Urgell

Carles Gascón publica “Càtars al Pirineu Català”, un llibre rigorós sobre les petjades més pròximes de l’heretgia medieval

Carles Gascón i Ricard Lobo presenten demà dimecres a la Seu d’Urgell el seu llibre Càtars al Pirineu Català, que acaba d’editar Pagès Editors. L’obra és el resultat d’un rigorós i acurat treball de recerca arxivística i bilbiogràfica per part de l’historiador Carles Gascón (La Seu d’Urgell, 1970), un especialista en el moviments herètics al bisbat d’Urgell a l’edat mitjana. Ricard Lobo hi aporta les imatges, amb una setantena de fotografies a tot color dels paisatges, pobles, monuments i documents relacionats amb el fenomen càtar al vessant sud del Pirineu.

El llibre, de 160 pàgines de gran format, s’estructura en dues parts. A la primera, l’autor del text situa el lector en els antecedents del catarisme a partir de la seva definició com a heretgia i de la seva implantació a diverses regions europees. En altres capítols d’aquesta primera part del llibre, Carles Gascón es refereix a les relacions transpirinenques entre Catalunya i Occitània, al binomi espiritualitat i heretgia i a l’evolució político-religiosa a les terres altes del comtat d’Urgell que, d’alguna manera, va afavorir la penetració a Catalunya de la doctrina càtara.

En la segona part de l’obra, l’autor entra de ple a analitzar la presència dels càtars i del catarisme al Pirineu català a partir de les evidències més antigues, que són de l’any 1214. Els primers adeptes al catarisme a Catalunya es localitzen a Berga, Puigcerdà, Castellbò i, possiblement, Josa. “L’heretgia ?escriu Gascón? arriba a aquestes viles seguint els principals camins que conduïen al vesasant sud del Pirineu des del comtat de Foix”. Més endavant, a la dècada de 1220, s’arriba a la plenitud del catarisme català, que coincideix amb l’establiment d’un diaca a Castellbò “per supervisar el bon funcionament de la seva Església al sud de la carena pirinenca”, afirma l’autor. Els últims capítols del llibre estan dedicats als grans processos inquisitorials ?amb especial esment als realitzats contra Arnau de Castellbò, la seva filla Ermessenda i Ramon de Josa? i a les darreres comunitats càtares a Catalunya.

L’edició del llibre ha comptat amb la col·laboració dels consells comarcals de l’Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya i el Solsonès, el Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, el consorci Alt Urgell XXI, Berguedà Iniciatives SL i el programa europeu Leader Plus. L’acte de presentació tindrà lloc a partir de dos quarts de nou del vespre a la seu del Consell Comarcal. Del llibre se’n faran presentacions també a Josa i a Castellbò, els dies 10 i 17 d’agost respectivament, amb motiu de les VIII Jornades dels Refugis Càtars al Pirineu Català.

La Seu d’Urgell, 22 de juliol de 2003.