NOTA DE PREMSA 43/2004

La mostra de l’artista, que és cec i només té una mà, es pot veure a la seu del Consell Comarcal fins al 30 de setembre

Toni González Manresa exposa escultures en fusta i ceràmica a la Seu d’Urgell

Avui s’inaugura a la seu del Consell Comarcal de l’Alt Urgell l’exposició “Recuperació IV”, de Toni González Manresa. Es tracta d’una mostra de 30 escultures, una part de les quals és en fusta i la resta en ceràmica, a més de diversos objectes d’ús quotidià i mobles de fusta. El títol de l’exposició, “Recuperació IV” està directament relacionat amb les vivències personals de l’escultor, que fa vint anys, com a conseqüència d’un accident, va perdre la vista i la mà esquerra. Per això es planteja cadascuna de les seves exposicions (aquesta és la quarta de caràcter individual) com un nou pas en el camí de la seva pròpia recuperació.

Després del seu accident, Toni González Manresa va fer un estatge de rehabilitació al centre Castell Arnau que l’ONCE té a Sabadell, on va començar a treballar el fang, la fusta i altres elements, dins del programa de reintegració. Com a resultat d’aquesta experiència es va anar endinsant en el món de la creativitat, sempre a partir d’elements naturals, tant amb objectes destinats a decoració o amb altres d’utilitat com poden ser mobles o elements d’ús.

Com a resultat del seu procés evolutiu i fruit de la seva tenacitat i constància en la feina, ha fet diverses exposicions. L’any 1994 va participar en una exposició col·lectiva a Encamp i, posteriorment, n’ha fet d’individuals a Canillo, el 1997 i el 2003, i a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, a Esterri, el juliol de 2004. Ha participat durant deu anys consecutius al concurs de pessebres de les Valls de Canillo, del qual n’ha estat guanyador en tres edicions i ha obtingut el segon o el tercer premi diverses vegades.

A Toni González Manresa li agrada utilitzar la fantasia que dóna lloc a “veure” les coses tal com li agradaria que fossin: els fets, la vida, el món, la col·lectivitat... Sostè la idea que, primer, li cal establir una comunicació amb la matèria que té a les mans i que aquesta comunicació és molt important perquè la matèria li permetrà arribar a l’obra. Després l’obra permetrà aquesta comunicació entre ell i les persones que la gaudiran. Així persegueix amb la seva obra el fet, tan important per a ell, que és la comunicació.

La Seu d’Urgell, 10 de setembre de 2004.